MÉS NITS!: CRÒNICA DEL TALLER MONOGRÀFIC ‘SUMI-E I SHODÕ. CAMINS DE MEDITACIÓ’
EL PASSAT DIVENDRES DIA 15 VA TENIR LLOC EL TALLER ‘SUMI-E I SHODÕ‘ AL CENTRE CÍVIC PLAÇA D’OSONA.
Dins la programació del ‘Més Nits!’ 2022 dels CCVIC es va programar aquest taller de pintura i cal·ligrafia japoneses, que son herència del budisme zen; Monjos budistes van portar aquesta pintura i cal·ligrafia de la Xina cap al Japó entre els segles IX i XIII, on aquestes arts van adquirir una forta personalitat pròpia. Van considerar que practicar aquests traços fluids tot representant l’essència de la natura, o una cal·ligrafia que és tot un art que porta molts anys d’aprenentatge, porta a nivells de meditació que connecten qui els fa amb el tot i l’ajuden a créixer espiritualment.
En Josep Maria Roma ens va introduir a aquestes arts i ens va explicar molt bé la seva filosofia, i ens va ensenyar a fer bé els traços, molt semblants en les dues disciplines, que van lligats a la filosofia zen de la qual provenen; Uns traços fluids, lleugers, enllaçats entre ells, que requereixen estar en pau per fer-los, que surten de dins i expressen essències. També ens va portar diversos llibres sobre la temàtica, i pinzells de shodõ de moltes mides i molt bonics, perquè els veiéssim.
La taula del taller va ser parada a l’estil japonès amb elements que va portar en Josep Maria per posar-hi l’aigua i la tinta, i amb una tela. Es va donar a cada participant un pinzell de shodõ i el tallerista va preparar la tinta a partir d’una pastilla de tinta i aigua; Després els va començar a explicar com fer els traços amb el pinzell, la manera d’agafar-lo, de pressionar-hi, la fluïdesa i l’assimetria, i els va anar ajudant a practicar-los a sobre d’uns fulls d’un diari xinès escrit amb tipografia de kanjis. Va ensenyar diferents traços fins a aconseguir dibuixar una canya de bambú seguint la tècnica del sumi-e.
Després els va introduir a la cal·ligrafia japonesa i al shodõ, va parlar de dos sil·labaris, el hiragana (de caràcters arrodonits) i katakana (més utilitzat pels noms occidentals), i del japonès antic, i va comparar el tipus de kanjis. Va explicar que s’escriu de dreta a esquerra i de baix a dalt i que tots els traços es van enllaçant harmònicament seguint un ordre. Es va aprendre i practicar el kanji de la longevitat, com fer-ne els traços i el seu significat profund.
Després d’haver practicat tots els traços, cadascú va fer una bonica làmina combinant el sumi-e i el shodõ, pintant una canya de bambú i acompanyant-la del kanji de la longevitat, i signant-la amb tinta vermella i un tampó que dibuixava la flor del cirerer.
Per acabar, en Josep Maria Roma va explicar que les eines utilitzades en aquestes arts, els pinzells i els altres utensilis, es consideren els tresors i es netegen amb amor, i va ensenyar la manera correcta de netejar-los.
Va ser un taller ‘zen’ on cadascú va fer els seus traços segons la tècnica explicada però amb el deix personal del que es fa expressant-se des de dintre d’un mateix.
