CRÒNICA SOBRE EL MONOGRÀFIC DE LES DONES DE LA MÚSICA
Descoberta de les grans compositores de la història, a càrrec d’Àngels Biosca
El passat dilluns, 1 de març, es va portar a terme un taller-masterclass en línia de la mà d’Àngels Biosca, cantant i docent en diversos conservatoris i escoles de música. S’ha volgut posar de manifest el paper secundari, i moltes vegades inexistent, que s’ha reconegut a les grans cantants i compositores des de l’edat mitjana i fins l’actualitat.
En aquest recorregut per la història de la música, es va començar parlant de l’edat mitjana, quan van començar a sorgir els “trobadors” esmentats en tots els llibres de literatura catalana, no es menciona que moltes eren dones, eren trobadores que van compondre moltes de les lletres i les músiques de les poesies en llengua occitana del (S. XVI), una de les grans referents era Maddalena Casulana, (compositora, cantant i llaütista).
Es va continuar el recorregut per l’època barroca (S. XVII), on destaca Francesca Caccini (compositora i cantant), que va ser la primera dona que va escriure òpera; Barbara Strozzi, gran compositora i cantant, Elisabeth Jacquette de la Guerre, compositora d’obres dramàtiques. Si continuem pel Classicisme (S. XVIII) destaca Maria Theresia Von Paradis, una gran compositora i pianista cega, reconeguda entre d’altres per Mozart, qui admirava la seva forma de tocar, com a curiositat destaca que el seu marit va inventar un aparell perquè pogués compondre, i Marianne Von Martines, compositora i primera dona que va formar part de l’acadèmia filharmònica de Bolonya i Doctora Honoris Causa per la Universitat de Pàdua.
Al Romanticisme (S. XIX) trobem grans parelles de compositors i pianistes com Clara i Robert Schumann, la qual arran del seu matrimoni hagué d’abandonar la seva dedicació a la música, però quan Robert va fer-se mal en una mà i va haver de deixar de tocar el piano, Clara va començar a tocar en públic moltes de les obres de Robert, així com les seves pròpies.
Una altra parella de l’època van ser els germans Fanny i Felix Mendelssohn, grans compositors i pianistes. Mentre que a Felix se’l va encoratjar, educar i recolzar en la seva vocació musical, a Fanny, “per ser dona“, no va ser així, tot i que era millor pianista que ell. Tot i així, estaven molt units i van continuar component i tocant plegats. Moltes de les obres compostes per Fanny, eren firmades pel seu germà, a causa dels impediments de l’època.
Aquests casos posen de manifest que moltes de les grans obres conegudes, en realitat són compostes i tocades per dones. El mèrit se l’emporta el marit, el pare, el germà…
Ja al segle XX, podem destacar Greta Garbo, més coneguda pel seu paper com a actriu que no pas per ser una gran pianista. També les catalanes Teresa Borràs (compositora, professora i concertista de piano) i Leonora Milà, “nena prodigi” que interpretava, amb només sis anys, un concert de piano de Mozart, acompanyada per l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
A partir dels anys 60, destaca Yvonne Chaka Chaka, (cantant, compositora, i actriu) i ambaixadora de l’ONU, i Michiru Yamane, compositora japonesa de música de videojocs.
No ens oblidem de totes les grans compositores i directores del jazz, moltes conegudes només com a intèrprets. Quant a la docència de la música està també “masculinitzada” i òbviament també el món de la composició i la direcció, on les dones encara tenen una representació anecdòtica.
Ja al segle XXI sorgeixen dones com Rosalía o Clara Peya, entre tantíssimes d’altres, amb un gran talent com a compositores i cantants.
La intencionalitat d’aquest recorregut acompanyat per les dones de la música, pretén reivindicar la professió de totes aquestes dones com a grans compositores, pianistes, cantants… que degut als prejudicis i estereotips de l’època, les seves obres han quedat invisibilitzades o ocultes sota un pseudònim masculí.
Gràcies a l’Àngels Biosca per aquesta magnífica exposició i a totes les persones participants, un grandíssim plaer!
