ENTRE LA FICCIÓ I LA REALITAT

Una aproximació en la literatura i el cinema

Taller de dues sessions en el qual en Quim Crusellas i en Max Besora ens parlaran de com certs fets de la història es van reflectir posteriorment a través del cinema i la literatura com a metàfora, crítica o denúncia.

TERROR I FANTASIA, conduït per en Quim Crusellas.
Sessió del 9 de maig.

El cinema de terror és sovint un mirall del malestar social d’una època.

El cas més evident és la collita dels anys 70 als Estats Units. La guerra del Vietnam, un trauma mai superat, amb l’enviament de milers de joves a una mort absurda, va sacsejar la societat i també la indústria independent del cinema nord-americà. Un grapat de directors van canalitzar la seva indignació i ràbia a través de pel·lícules/metàfora que van canviar l’horitzó d’aquest gènere per sempre. George A. Romero, Wes Craven, John Carpenter, Tobe Hooper, Martin Scorsese o Francis Ford Coppola van crear malsons filmats per curar els malsons reals i van avisar als seus veïns: vigileu, l’enemic és a dins, el tenim a casa.

Quim Crusellas. Ha realitzat curtmetratges, ha escrit en diverses publicacions especialitzades i des del 2004 és director del Festival Nits de cinema oriental de Vic, dedicat al cine popular asiàtic, que combina pel·lícules, gastronomia i activitats culturals diverses. També és membre del Cineclub Vic des de 1990 i creador de la productora Moviola, especialitzada en producció audiovisual, amb clients com el Festival de Sitges i diverses distribuïdores. Durant 12 anys va realitzar el programa d’actualitat ‘El Cinematògraf’, guanyador del Premi Zapping al Millor programa de TV el 2008.

LA LITERATURA I LA CENSURA, conduït per en Max Besora.
Sessió del 16 de maig.

Gustave Flaubert o Vladímir Nabókov van ser portats a judici per escriure respectivament Madam Bovary i Lolita acusats d’obscenitat.

Louis-Ferdinand Céline o Ezra Pound han passat a la història de la literatura per la seva enorme influencia literària, però també, tristament, com a antisemites.

La publicació del llibre ‘Els versos satànics’, de Salman Rushdie, provocà que l’aiatol·là Khomeini proclamés una fàtua que instava la població musulmana a executar qualsevol persona relacionada amb la publicació del llibre, inclòs l’autor.

On acaba i on comença la ficció? Quanta veritat conté la literatura? En quina mesura la literatura reflecteix la societat i en quina mesura ho fa la història? Com transforma la literatura la percepció de la realitat? Aquestes i altres preguntes seran la font del nostre debat.